Sierra de Cabeçó d´Or

Des de l’interior de la comarca de l’Alacantí, la serra del Cabeçó d’Or s’estén de nord a sud en un intent de apropar-se al mar. El seu vessant occidental és una impressionant successió de parets i llenços rocosos que confereixen al paisatge un caràcter mineral.

El terme de “Cabezón d’Or” és una transliteració fonètica castellana del terme en valencià Cabeçó d’Or. Malgrat el que literalment indicaria el seu nom o de l’antiga mina d’or que existia en el lloc, el vocable “Or” no fa referència al mineral de l’or, sinó a l’aigua. De fet, en època de l’Al-Andalus els àrabs van mantenir el vocable iber “Ur” per a denominar a aquesta serra, que significa “Aigua”.

Després de la conquesta i repoblació cristiana, es transliteró fonèticament (i no semànticament) al valencià “Or” i al castellà “Or”. Així, “Cabeçó d’Or” vindria a significar una cosa semblant a “Cabezo d’Aigües”.

Hi ha una llegenda popular local, probablement d’origen mudèjar, en la qual es ridiculitza la intel·ligència dels conquistadores cristians perquè creuen que hi ha or en el lloc, quan en realitat és aigua.

La combinació de vegetació natural, aigua i temperatura fan d’aquesta localitat un lloc adequat per al descans, tal com es diu en una dita popular, Aigües sense metge cura, aquí botica ni es nomena, basten els seus aires i les seves aigües i dels seus pins la seva ombra.